«Segons lo Dant història recompta» (March XLV, 90). Sobre la presència de Dante a la literatura catalana antiga

<p>Dante i Llull, que van ser contemporanis durant cinquanta anys, si alguna cosa tenen en comú, és la condició d’inteŀlectuals laics, conscients de les respectives missions. Els versos 460-462 del<em> Llibre Fortuna Prudència</em> Bernat Metge (1381) són el primer símptoma recepció creativa Dante. L’estada d’Andreu Febrer a l’efímera cort siciliana Martí Jove circulació <em>Silloge boccaccesca</em> apunten vies d’entrada influència dantesca lírica del xv. Les tesis doctorals Francesc Gómez Raquel Parera confirmen pes l’aparat exegètic Commedia, com es posa manifest tant traducció íntegra vers va fer Andreu al <em>Tractat penes particulars d’infern</em> fra Joan Pasqual, teoria ficció l’Anònim <em>Curial e Güelfa</em> té aquesta mateixa font. L’ús literari Dante Ausiàs March plantejar un treball pioner Costanzo Di Girolamo continua demanant nova atenció. pistes podrien connectar amb Muntaner altres escriptors Turmeda tan estimulants especulatives.</p><p><br />The strongest parallel between and Llull is having been two medieval vernacular writers well aware of their respective Lines <em>Llibre by are the first symptom Dante’s creative reception. Febrer’s connection to ephemeral Sicilian court circulation indicate incoming influence in poetry fifteenth century. The PhD thesis corroborate that exegetic apparatus had an outstanding role reception <em>Commedia</em>, which can be verified both its unabridged versified translation Pasqual; theory fiction advocated anonymous author derives from this same source. A pioneering paper revealed literary presence March’s poetry, subject requiring new attention. Some clues connecting other like Turmeda, even if stimulating, lacking evidence.</p>